Relat de Sant Jordi: Roses.cat

Em vaig despertar un despreocupat diumenge d’abril a casa meva. Em sentia molt sol, abandonat. Feia massa anys que ho estava. Concretament, des del dia que aquells homes terrorífics van aparèixer d’entre les ombres i van assassinar a la meva mare. Després de passar tot aquest temps resignat, he agafat força i m’he inscrit a una d'aquestes pàgines web de cites anomenada "roses.cat". He estat deliberant durant una bona estona sobre a qui elegir fins que he descobert a una jove molt atractiva i que sembla d’allò més simpàtica. Ens trobarem aquest dimecres.

Va arribar el moment decisiu.
Avui és el dia ... Estic molt nerviós!! Que pensarà de mi? Mira, ja s'acosta...com podria començar?... li faig un petó a la galta? No, massa directe. Li dono la mà?.... No, no, massa fred... ja improvisaré quelcom. Se la veu nerviosa..., esperat no, està com espantada... Què he fet malament?

Hola bella dama, com va? - de forma expressiva i exaltada- Em fa molta il·lusió que estigui aquí, vol prendre alguna cosa? - Ella però, abans que pugui continuar, es posa a xisclar i comença a córrer. No entenc res...

Després d’aquell moment desconcertant, des de la vessant de la muntanya, va aparèixer un home autoanomenant-se Sant Jordi i comunicant que aquella dona era de la seva propietat fet que impedia que jo pogués estar amb ella.
Vaig pensar que es tractava d’algun assetjador, pertorbat o sonat i vaig intentar protegir-la, però ell sense previ avís em va perforar el ventre amb una llança afiladíssima. En un segon se l’havia emportat, i jo allà, vaig morir.

Diuen les llegendes que de la sang que va brollar del meu cadàver en va néixer un roser, en memòria de la valentia i el coratge que havia demostrat.

Tenim el gust de presentar-vos el nostre relat participant en el concurs “Rosa Sant Jordi”, de rosessantjordi.com majorista de roses per Sant Jordi. Vota'ns !