Relat participant en el concurs Rosa Sant Jordi organitzat per rosessantjordi.com i en què participem.
Al final del relat trobaràs un botó per votar-nos.
Què sóu?- Preguntava ell desconcertat al veure que hi havien més flors com la seva.
- Som roses- Van contestar elles-.
- Si és així, la meva rosa m'ha enganyat!- Va respondre.- Ella em va dir que era la única de la seva espècie en el món!
Ell va asseure a plorar damunt de l'herba. Aleshores va veure un cavall blanc i li va ordenar:
- Cavall, vine a jugar amb mi!
- No puc. No estic domesticat. Per mi ets com cent mil altres nens. I no et necessito. I tú tampoc em necessites. Per tú només sóc un cavall igual que cent mil altres.- Li explicava ell.- Però si em domestiques, serás únic en el món per mi i jo seré únic en el món per tú.
Sant Jordi va domesticar al cavall, però malhauradament tot té un final i va arribar l'hora d’acomiadar-se.
- Adéu.-Va murmurar Sant Jordi a punt de marxar.
- Espera! Abans de que te’n vagis et confessaré un secret: l'essencial és invisible als ulls. La teva rosa si que és única en el món. Saps per què? Perquè és teva i això la fa especial.
Sant Jordi va repetir les seves paraules i va dir adéu amb la mà alhora que se n’anava lentament.
El cavall plorava desconsoladament al veure com el seu bon amic s’allunyava i s’entristia pensant que no el tornaria a veure mai més.
Crea tu Rosa Virtual y la enviaremos el 23 de abril