...no es deia Jordi, no era un sant, no tenia drac, ni llança ni escut...
Centro: CENTRE DE LES ARTS DEL CIRC ROGELIO RIVEL - BARCELONA
Autores: TAMAR AGUILAR
Santjordi era un nen tímid i introvertit. No es deia Jordi, no era un sant, no tenia drac, ni llança ni escut i tampoc era gens conegut, però així li’n deien afectuosament els seus companys i professors del circ, perquè quan el veien agafar-se al trapezi i fer aquelles figures tan difícils allà dalt – més a prop del cel que del terra – pensaven: “Quin noi més valent i lluitador!!”.
Tenia 15 anys, semblava poca cosa però era molt bo, afable, somrient, i sempre estava disposat a ajudar a qui ho necessités en qualsevol moment, per això es va guanyar l’amor de tothom de seguida. Els companys valoraven la seva valentia, per fer front a la vida i per fer front al trapezi; i com era arribat d’un camp de refugiats de Jordània - de la mà d’una família d’acollida – i es deia Jhory, li deien Santjordi.
En Santjordi tenia algunes dificultats per relacionar-se amb les persones i per socialitzar la seva vida. La timidesa i el desconeixement de la llengua no li permetien integrar-se massa en l’entorn, ni familiaritzar-se amb la gent que l’envoltava. I això el disgustava, perquè era conscient que moltes persones estaven contentes d’haver-lo conegut i volien ajudar-lo a tirar endavant.
El dia 23 d’abril Santjordi va arribar al circ tard. Vestia uns pantalons de talla enorme i de goma elàstica, embalumats per tot arreu, com si s’hagués engreixat vint quilos. Quan va pujar al trapezi i va començar a balancejar-se, van anar caient, una a una, les quinze roses vermelles que portava amagades a cada camal. El matalàs que sostenien els companys va quedar cobert de flors d’un vermell intens, mentre ell dansava en les altures de la carpa i feia un número espectacular, en senyal d’agraïment, i dedicat a tots aquells que li havien canviat el nom i també la vida.
Vota per nosaltres en el concurs de relats: “Rosa Sant Jordi”, organitzat pels importadors de roses de Sant Jordi rosessantjordi.com.
...no es deia Jordi, no era un sant, no tenia drac, ni llança ni escut...
Santjordi era un nen tímid i introvertit. No es deia Jordi, no era un sant, no tenia drac, ni llança ni escut i tampoc era gens conegut, però així li’n deien afectuosament els seus companys i professors del circ, perquè quan el veien agafar-se al trapezi i fer aquelles figures tan difícils allà dalt – més a prop del cel que del terra – pensaven: “Quin noi més valent i lluitador!!”.
Tenia 15 anys, semblava poca cosa però era molt bo, afable, somrient, i sempre estava disposat a ajudar a qui ho necessités en qualsevol moment, per això es va guanyar l’amor de tothom de seguida. Els companys valoraven la seva valentia, per fer front a la vida i per fer front al trapezi; i com era arribat d’un camp de refugiats de Jordània - de la mà d’una família d’acollida – i es deia Jhory, li deien Santjordi.
En Santjordi tenia algunes dificultats per relacionar-se amb les persones i per socialitzar la seva vida. La timidesa i el desconeixement de la llengua no li permetien integrar-se massa en l’entorn, ni familiaritzar-se amb la gent que l’envoltava. I això el disgustava, perquè era conscient que moltes persones estaven contentes d’haver-lo conegut i volien ajudar-lo a tirar endavant.
El dia 23 d’abril Santjordi va arribar al circ tard. Vestia uns pantalons de talla enorme i de goma elàstica, embalumats per tot arreu, com si s’hagués engreixat vint quilos. Quan va pujar al trapezi i va començar a balancejar-se, van anar caient, una a una, les quinze roses vermelles que portava amagades a cada camal. El matalàs que sostenien els companys va quedar cobert de flors d’un vermell intens, mentre ell dansava en les altures de la carpa i feia un número espectacular, en senyal d’agraïment, i dedicat a tots aquells que li havien canviat el nom i també la vida.
Vota per aquest relat en el Concurs Roses per Sant Jordi
Click aquí para copiar el relato para tu blog / web