Flors i pàgines

Vota per nosaltres en el concurs de relats: “Rosa Sant Jordi”, organitzat pels importadors de roses de Sant Jordi rosessantjordi.com.

Flors i pàgines

Flors i pàgines.

Les meues estimades ànimes vesteixen de roses i llibres. El superb del cel il•lumina la ciutat, excepte per on els edificis fan d'eclipsi i ombregen certes zones. Els carrers regalen fragàncies de perfum a flor i ornamenten el decorat amb milions de pàgines escrites per narradors únics i heterogenis. La peça del triangle el conformen aquestes ànimes romàntiques que transiten, anhelant els seus respectius homenatges.

Hi ha artistes disfressats de cavallers, donzelles i dracs que s'estableixen pels carrers o places, interpretant majestuosos, l'al•legoria d'una espasa que ajusticia en contra d’un terrorífic ser llegendari, i d’aquesta manera, celebrar amb el vermellós perfumat de la passió, com revifar les memòries de faules i mites, i per tant, cedeixi pas a que les coneguin la diversitat de cultures i llengües que conviuen a la ciutat. La magnànima melodia del concert que ressona de les veus que canten l'onomàstica de Sant Jordi, rumoregen amb cadència pels carrers, contagiant a que, quan les veus demanen el seu petit llorer o el seu compost de lletres, somriguin naturals, al virtuós intercanvi d'una passió per diverses passions.

Els jutges dels pètals celebren l'arribada de més petits rosers, donant llicència de directors a què es formi la combinació, originant el joc de contrastos en la varietat de colors. El cel ens regala la seva bellesa clarificada i virginal, lluint el seu cromatisme cobàltic, per concordar amb el cosmos terrestre de somriures, pupil•les, pells, florits i decorat de molts matisos. A on aniran tanta quantitat de flors? Es perceben roses de tots els colors. Roses nevades, roses de sofre, roses maragdes, roses escarlates, roses anyils, roses nectarines. Sembla que del cel ploguin i que caiguin intactes a cada cantonada, esperant que unes mans foranes se les emportin per hidratar-les en petits gerros de font, col•locades amb elegància en brillants i imperials taules de marbres o, en alts prestatges de fusta massissa , embalsamada d'efluvis de pi i roure.

Tot i que el buidar els cistells i les taules, produeixi certa nostàlgia romàntica, el dia de Sant Jordi, sempre ens reserva l'ofrena de reviure el sant -com l’etern Fènix que ressorgeix- cada 23 d'abril primaveral. I d'aquesta sort, seguirà la festa com aquella eternitat de la que ens va prometre Bécquer en versos i que, podrà canviar de cares i noms, però que mai s'esvairà, la seva immortal essència.

Vota per aquest relat en el Concurs Roses per Sant Jordi