Cap a nous horitzons

Relat participant en el concurs Rosa Sant Jordi organitzat per rosessantjordi.com i en què participem.
Al final del relat trobaràs un botó per votar-nos.

Cap a nous horitzons

Ja n'hi ha prou! va dir cansada de rebre cada dia centenars de prínceps que l'única cosa que feien era admirar la seva pròpia imatge quan passaven per davant del mirall de l'entrada i ativorrar-se del vi i del menjar.
La Cintia sabia que havia de casar-se amb algun dels pretendents que se li presentaven des de feia gairebé un mes, doncs en uns dies compliria els 20 anys i no estava ben vist que una noia de la seva edat continués soltera, i menys, la filla d'un rei.
Però cap dels nois que havia conegut li havia cridat l'atenció. Tampoc els bombons, les roses o els altres regals que aquests li duien. És més, no estava preparada pel matrimoni! Això de servir a un marit i oblidar-se dels seus somnis i de la seva vocació per ser artista, ni parlar-ne! Havia de prendre mesures en la matèria i quan abans millor.
Així que sense pensar-s'ho massa va agafar quatre draps de l'armari, algunes sobres que havien deixat aquella colla de dròpols i va engegar el cotxe disposada a marxar lluny. Però a escassos deu kilòmetres, va punxar la roda i una autoestopista que voltava per allà la va ajudar a canviar-la. Es feia dir Gia de Sant Jordi, des de llavors la seva companya de rutes per sempre més.

Vota per aquest relat en el Concurs Roses per Sant Jordi