Aquest relat és la nostra participació en el concurs de relats “Rosa Sant Jordi” organitzat pels distribuïdors de roses per Sant Jordi, rosessantjordi.com.
Vota’ns!
S’havien assegut al banc com cada any, com feia anys, com cada 23 d’Abril, diada de Sant Jordi. La Rambla era curulla de llibres i roses, de parelles i famílies que de ben segur els mirarien, encuriosits, espantats, sorpresos de veure’ls. “La Bella i la Bèstia” pensarien. Però res els incomodava, ell li prenia la mà, i ella somreia.
El noi de la parada de roses va fer-li un gest mentre l’esguardava. Ella va alçar-se i va acostar-se-li. El noi, li va oferir una rosa, i la noia el va reconèixer, ja no duia l’armadura, ni el casc, ni l’espasa, però li brillaven els ulls com aquell dia, perquè el cavaller mai va entendre que ella, la princesa, no volia ser rescatada, que Ella estava enamorada del drac, d’aquell Drac que ara sostenia la rosa, que s’asseia al banc al seu costat, com cada any, com feia anys, com cada diada de Sant Jordi.
Crea la teva Rosa Virtual i l'enviarem el 23 d'abril