De desesperada a enamorada

Relat participant en el concurs Rosa Sant Jordi organitzat per rosessantjordi.com i en què participem.
Al final del relat trobaràs un botó per votar-nos.

De desesperada a enamorada

23 d’abril de 2021
M’he aixecat a les onze del matí, avui és divendres i hauria de ser a l’Institut, però no hi ha classe, els meus companys surten al carrer a disfrutar de la diada, i la majoria de les parelles es regalen roses i llibres per demostrar-se tot el que s’estimen. Jo he estat a casa, confinada, sense fer res, i més sola que la una. Tots han estat disfrutant de la passejada per Sarrià amb roses, felicitat i amics mentres jo m’imaginava com de bonic seria que algun noi aparegués a la meva vida i pogués passar el pròxim Sant Jordi amb ell. Potser serà el noi amb qui estic parlant ara, però no ho sé, és massa d’hora i passo de fer-me il·lusions que després m’enduc unes decepcions increïbles. Sento que sóc la única que està sola, que tothom té parella i amics amb qui viure experiències maques i compartir moments memorables. Jo m’he dedicat i em dedicaré a seguir esperant que una persona boja per mi m’esperi sota el meu balcó amb una rosa entre les mans.


23 d’abril de 2022
Aquest any Sant Jordi ha caigut en dissabte, i no he estat confinada, tot està més relaxat. M’he aixecat a les nou amb una trucada de la meva parella, que m’ha dit que m’esperava a baix per anar a esmorzar i passejar per Sarrià. He baixat i tenia davant la rosa més maca que he vist mai entre les mans del meu noi. Hem passejat pels carrers mentres gaudíem dels espais decorats amb color vermell sang de drac i de l’olor a paper d’impremta. Amb una mà aguantava la nostre rosa i amb l’altre la seva mà. Em fa sentir molt viva. Després de sentar-nos a un banc d’una plaça on podíem observar com els nens petits compraven galetes i ninots de dracs i princeses, li he donat el llibre que li havia preparat i que sabia que li feia il·lusió llegir. Ens hem quedat una estona quiets, disfrutant de les boniques anècdotes de Sant Jordi que passaven davant dels nostres ulls. Potser hauria d’haver confiat una mica més en mi mateixa quan deia que el noi amb qui parlava seria el meu príncep, tenia raó. Durant aquest any he après que no necessito a ningú per disfrutar, però va arribar ell i em va omplir d’alegria.

Vota per aquest relat en el Concurs Roses per Sant Jordi