Pors i altres cabòries

Aquest relat és la nostra participació en el concurs de relats “Rosa Sant Jordi” organitzat pels distribuïdors de roses per Sant Jordi, rosessantjordi.com.

Vota’ns!

Pors i altres cabòries

Com un Sant Jordi sense espasa, una utopia sense esperança, com una rosa sense olor o una postal sense destinatari. Passejo per la vida sense esma ni glòries, perquè de penes sempre n’hi ha. Passen les hores com dies i les setmanes com anys. Em quedo reclutat dins meu, amb por de treure el cap a la intempestiva i ingovernable realitat.
Però bé, suposo que tot això és normal en la vida d’un drac deprimit i reprimit. Obligat a estar amagat en una cova llunyana a dalt de tot d’una muntanya, per si mai se li torna a girar la pinça a un home passat de testosterona i amb els rols de gènere massa gravats a foc. Amb massa pors i privilegis per entendre que no hi ha princesa que necessiti la seva ajuda per salvar-se la vida ni cap necessitat de demostrar la seva valentia a costa de matar ànimes.
Pobre condemnat, aquest del Sant Jordi, ell sí que està més encadenat que jo. Ell que podria plorar, estimar i sentir sense barreres, ell que podria construir un món just i lliure, ell que ho podria tenir tot i es conforma amb ser una idea falsa i errònia! Ja ho diu aquella frase: per què ser feliç si pots ser normal?

Vota per aquest relat en el Concurs Roses per Sant Jordi