Quina felicitat!

Relat participant en el concurs Rosa Sant Jordi organitzat per rosessantjordi.com i en què participem.
Al final del relat trobaràs un botó per votar-nos.

Quina felicitat!

Es va despertar i per un moment no sabia on era. Podia veure algun dibuix d'una rosa per aquí i una altra per allà. Va seguir observant per veure si aconseguia esbrinar on es trobava. Es va incorporar i no li trobava el sentit: "què fa un peix nedant del revés?", va pensar. Però va deixar córrer aquest pensament fugaç i va fixar la mirada en un objecte que hi havia sobre la taula: un cavaller. L'havia vist abans, sabia com es deia, però no aconseguia associar la imatge amb la informació del seu cap. Es va frustrar, sobretot perquè li encantava quan li llegien el conte on sortia. Va seguir mirant a tot arreu, va veure un objecte que penjava de la porta de l'armari i li va venir una ràfega de felicitat perquè sabia que quan ella se'l posava li apareixia automàticament un somriure a la cara, i ella, era el que més s'estimava en tot el món - ella i els ocells, clar- .Al fulard de l'armari, també hi havia una rosa enganxada i va ser en aquell moment en què va recordar el nom del cavaller: Sant Jordi, el seu preferit.
Finalment es va aixecar, sense fer soroll va baixar les escales i va esperar sense moure's a la cuina. Quan va sentir que el pare arribava es va dirigir corrents a la porta i quan es va obrir, va sortir tot bordant de felicitat en veure'l com feia cada matí quan tornava de treballar, i llavors sabia una cosa: ell li faria un petó, li donaria una galeta per haver-se portat bé i després li grataria la panxa.
Quina felicitat!

Vota per aquest relat en el Concurs Roses per Sant Jordi