Capgirant la llegenda

Vota per nosaltres en el concurs de relats: “Rosa Sant Jordi”, organitzat pels importadors de roses de Sant Jordi rosessantjordi.com.

Capgirant la llegenda

-Aina, vine aquí, si us plau!
-Què passa ara?
- Et vull explicar un conte!, què no ho saps encara?
-El què?
-Que demà és Sant Jordi!
-I què passa?
-Doncs que t’he d’explicar una història que va passar fa molts anys...
-D’acord... comença abans que m’adormi...
-Posa’t còmoda, que començo!
Fa molts i molts anys, en un poble anomenat Montblanc hi vivia una princesa anomenada Mariona. Tothom la coneixia per la seva valentia i amabilitat. La Mariona tenia els ulls verds, els cabells daurats com la mel i una rialla que enamorava.
- Però, les princeses no eren presumides i una mica figaflors?
-Sí, però aquesta no. Aina, no m’entretinguis!
Doncs un dia, Montblanc va ser atacat per un tal Sant Jordi.
-Però no deies que Sant Jordi era el bo?
-Ai calla, que el conte l’explico jo!
- D’acord, continua...
Doncs la Mariona, un dia mentre passejava pel seu jardí va trobar una espasa molt antiga.
- I... de qui era l’espasa?
L’espasa era d’un antic rei de Mont Blanc anomenat Jan i estava banyada d’or amb trossos de diamants. A l’espasa hi havia gravat un missatge xifrat que no s’entenia, ja que tenia les paraules escrites al revés: “ Aitnelav se le euq cnit i aigàm oj ne oxieessop anu adagev aj su eh tavlas i is lac èrdniv rep oh-ranrot a ref”
-Però que dius?
-Tu m’has escoltat? He dit que les paraules estaven del revés!
-Ah!!! ara ho entenc...
-Vinga que continuo!
La Mariona va agafar l’espasa amb força i va llegir la frase del dret: “Valentia és el que tinc i màgia jo en posseeixo una vegada ja us he salvat i si cal vindré per tornar-ho a fer”
Després, plena de valentia i màgia va salvar Mont Blanc del tal Sant Jordi.
Un cop acabada la lluita, l’espasa es va convertir en un drac amb una rosa a la mà que a la princesa li va regalar.
La princesa i el drac van protegir Mont Blanc durant els següents 50 anys.
- Oh... m’ha encantat!
- Si vols l’any vinent el podem tornar a capgirar.

Vota per aquest relat en el Concurs Roses per Sant Jordi