Dona-li la volta al compte

Centro: Associació Adoptagat - Igualada
Autores: Irene

La mare tornava a estar trista. Li passava sempre durant el mes d'abril, sempre coincidint el pitjor dia amb la Diada de Sant Jordi. No puc recordar que a casa nostra hagem celebrat mai la diada, sempre era un dia trist.
L'últim any, amb els meus germans i germanes, vam agafar valor per preguntar-li què tenia aquest dia per posar-la així. I mentre estàvem a fora cuidant el jardí de roses, ens ho va explicar.
"Fa molts, molts anys, estàvem a casa tranquil•lament esperant el vostre naixement. Vam sentir soroll a fora, i el pare va sortir per veure que passava, preocupat per si algú venia a fer-vos algun mal. Jo em vaig quedar dins, vigilant, i vaig veure dos humans acaronant-se, però un d'ells anava armat. Al veure aparèixer el vostre pare, es van espantar, i el que tenia les armes el va atacar, aconseguint arribar-li al cor i, així, davant de la nostra cova, va morir.
Al moment de tocar la seva sang a terra, van començar a brotar roses de tots colors. L'humà que li havia donat mort en va agafar una, li donà la mà a l'altre i van marxar, deixant-me a mi sola per tenir cura de tots vosaltres, que encara estàveu per sortir dels ous.”

No serà una diada com per a la resta del mon però a la nostra manera, ara que coneixem la història, podrem celebrar la valentia del nostre pare.

 


Aquest relat és la nostra participació en el concurs de relats “Rosa Sant Jordi” organitzat pels distribuïdors de roses per Sant Jordi, rosessantjordi.com.

Vota’ns!



Dona-li la volta al compte

La mare tornava a estar trista. Li passava sempre durant el mes d'abril, sempre coincidint el pitjor dia amb la Diada de Sant Jordi. No puc recordar que a casa nostra hagem celebrat mai la diada, sempre era un dia trist.
L'últim any, amb els meus germans i germanes, vam agafar valor per preguntar-li què tenia aquest dia per posar-la així. I mentre estàvem a fora cuidant el jardí de roses, ens ho va explicar.
"Fa molts, molts anys, estàvem a casa tranquil•lament esperant el vostre naixement. Vam sentir soroll a fora, i el pare va sortir per veure que passava, preocupat per si algú venia a fer-vos algun mal. Jo em vaig quedar dins, vigilant, i vaig veure dos humans acaronant-se, però un d'ells anava armat. Al veure aparèixer el vostre pare, es van espantar, i el que tenia les armes el va atacar, aconseguint arribar-li al cor i, així, davant de la nostra cova, va morir.
Al moment de tocar la seva sang a terra, van començar a brotar roses de tots colors. L'humà que li havia donat mort en va agafar una, li donà la mà a l'altre i van marxar, deixant-me a mi sola per tenir cura de tots vosaltres, que encara estàveu per sortir dels ous.”

No serà una diada com per a la resta del mon però a la nostra manera, ara que coneixem la història, podrem celebrar la valentia del nostre pare.


Vota per aquest relat en el Concurs Roses per Sant Jordi

Click aquí para copiar el relato para tu blog / web


© 2025 RosesSantJordi.com   |   633 440 282
Ábrenos por whatsapp

Rosa Virtual

Crea tu Rosa Virtual y la enviaremos el 23 de abril

¡¡Crear ahora!!