Jordina i el cavaller

Dóna'ns el teu suport en el concurs de relats: “Rosa Sant Jordi”, organitzat per rosessantjordi.com especialistes en roses per Sant Jordi. Vota al final del relat

Jordina i el cavaller

Jordina sempre havia somiat que de gran seria un jove i valent cavaller. Els pares, però, li deien que li tocava ser una princesa, d’aquelles de color de rosa amb la faldilla fins als peus. Però ella no es resignava. Ella volia ser el cavaller que protegiria el castell i tot el poble.
Per això, va deixar de ser Jordina per fer-se cridar Jordi, i va deixar de vestir i comportar-se com una nena. Per això, va deixar de fingir ser allò que no volia ser i, per primer cop, es va sentir realment alliberat. Però el seu món no era de contes, ni de batalles, ni de dragons. Aquí tot era molt més complicat i no n’hi havia prou amb treure l’espasa. Tot i que ell s’adonà que, moltes vegades, n’hi havia prou amb un somriure i una rosa per fer feliç algú. Des de llavors, sempre portava un ram de roses ben roges a la seva bossa. I quan es creuava amb algú que se li’n reia, el Jordi, segur de si mateix i amb aquella bondat que l’havia acompanyat sempre de ben menut, treia una i li la regalava. I de la forma més innocent i pacífica que un es pugui imaginar, Jordi va aconseguir convertir aquells dracs amb els seus millors amics.

Vota per aquest relat en el Concurs Roses per Sant Jordi