L'estació

Aquest relat és la nostra participació en el concurs de relats “Rosa Sant Jordi” organitzat pels distribuïdors de roses per Sant Jordi, rosessantjordi.com.

Vota’ns!

L'estació

Segueixo sentada al mateix banc, el tren encara trigarà mitja hora en arribar. Mentre espero observo al meu voltant. És 23 d’abril, Sant Jordi, el poble s’ha vestit de color i de vida, a cada plaça he vist joves enamorats canviar roses per llibres. Quina emoció! El neguit em corre pel cos i, pensant, recordo la frase d’un bon amic, doncs un día em va dir:
Les estacions de tren són un lloc impersonal, un lloc de pas on no hi ha vida, on ningú hi para a fer un cafè.
En el seu moment hi vaig estar d’acord però observant he vist que aquesta estació guarda més històries de les que et pots arribar a imaginar. Just ara ha marxat un home que fa unes hores estava de peu al meu costat, era alt i lluïa una americana blau marí; se’l notava neguitós i li devien tremolar les mans perquè el ram de roses es movia d’un cantó a l’altre. A l’arribar el tren que estava esperant, una noia esvelta de llarga cabellera s’ha llençat al seu coll i s’han abraçat amb tanta emoció… No sé qui eren, ni què és d’ells, però podria dir que aquella parella devia fer molt que no es veien.
També he vist una família pujar al tren amb criatures -que dolça és la innocència infantil, que plens estan els seus ulls d’il·lusió. Tan de bo les estacions només tinguessin lloc per les alegries i els retrobaments! Tants ulls entristits s’han apropat al vidre de les finestres, han intentat no perdre de vista la persona estimada mentre les rodes començaven a girar…
Quantes històries! I cada una és diferent a l’anterior. Ara em toca a mi emprendre el meu camí, on els carrers s’omplen de flors, de vida, d’amor i d’emoció. Que els rails emprenguin un camí fins el meu destí, Barcelona.

Vota per aquest relat en el Concurs Roses per Sant Jordi