No necessitaven cavallers

Aquest relat és la nostra participació en el concurs de relats “Rosa Sant Jordi” organitzat pels distribuïdors de roses per Sant Jordi, rosessantjordi.com.

Vota’ns!

No necessitaven cavallers

Tot i que aquesta no és la llegenda de Sant Jordi totes dues parlen d’una rosa de pètals vermells. Tot va començar en una muntanya molt llunyana, quan els pioners i caravel·les estaven a pocs metres del cim. Ja feia dies que tant el fred com la pluja els amenaçaven i alguns havien perdut l’esperança de fer pic. El pes de la motxilla feia que la debilitat s’apoderés d’ells mateixos però el color vermell de les seves camises els recordava que havien d’estar Sempre a Punt. Llavors el silenci es va començar a trencar...“vols aigua?”, “una passa més és una menys”. I és que, igual que compartien l’esgotament, també compartien les ganes d’arribar tots plegats... Qui hagués cregut en aquell moment que amb un ‘’dóna’m la mà’’ s’esvairien totes les seves febleses! Agafats els uns dels altres van reunir les forces i ho van aconseguir. Les espines no van impedir que units semblessin els pètals d’una rosa. No necessitaven cavallers, junts podien vèncer tots els dracs del món.

Vota per aquest relat en el Concurs Roses per Sant Jordi