Roses com a excuses

Relat participant en el concurs Rosa Sant Jordi organitzat per rosessantjordi.com i en què participem.
Al final del relat trobaràs un botó per votar-nos.

Roses com a excuses

Mentre l'escalfor del sol em recorda al teu cos, la brisa de l’aire em fa pensar en els matins freds al teu costat.
Les teves pigues es troben amb les meves.
Noves constel·lacions mai descobertes.

M’assec i penso quan tornarem a compartir un cafè, un peto o un sentiment.
Perquè estimar-nos forma part del que tothom busca en aquesta vida.
Una raó, un motiu o un significat.

I és que al final ens adonem que no es tracta de tots aquests embarbussaments,
sinó de simples monosíl·labs.
No tant de dir t'estimo, sinó del bona nit que hi ve amagat darrere.
No del fet d'esperar al naixement d'una rosa a la primavera sinó de saber-la cuidar durant la tardor.

I potser no ens interessa el dia de Sant Jordi per la història d'un drac que sagna roses, més aviat l'excusa de poder-nos tornar a dir que ens estimem.

Vota per aquest relat en el Concurs Roses per Sant Jordi