Aquest relat és la nostra participació en el concurs de relats “Rosa Sant Jordi” organitzat pels distribuïdors de roses per Sant Jordi, rosessantjordi.com.
Vota’ns!
Era la víspera de Sant Jordi i la Marta mirava absent per la finestra de la seva habitació. Plovia lleugerament i aquella imatge la relaxava i la feia pensar. Pensava en si algún cop havia estat enamorada… D’algú? No… No havia trobat el seu cavaller de brillant armadura, també és cert que no el necessitava. Mai s’havia sentit enamorada de ningú, però sí de moltes coses… De la llum del sol i el reflexe de la lluna al mar… De les olors de les flors, la terra mullada i l’herba acabada de tallar… De la bona música… De les abraçades i els petons sincers… D’aquests n’havia tingut uns quants ja que durant la seva vida havia conegut molta gent. Persones simpàtiques i alegres com les roses grogues, d’altres apassionades com les roses vermelles, unes altres ben senzilles com les roses blanques, algunes amb una estima sincera com les roses roses i d’altres, per sort ben poques, fosques com les roses negres.
Aquest Sant Jordi segurament tampoc no en tindria cap de rosa, però tampoc li importava massa, li agradaven les flors vives per poder gaudir més temps d’elles, del seu aroma i, així, seguir enamorada.
Crea tu Rosa Virtual y la enviaremos el 23 de abril