Un foulard i un conte

Relat participant en el concurs Rosa Sant Jordi organitzat per rosessantjordi.com i en què participem.
Al final del relat trobaràs un botó per votar-nos.

Un foulard i un conte

Ambdós eren joves. Ella, somiadora, aventurera i una romàntica. Ell, una persona més. Però amb ella ja li estava bé, ella no desitjava que li portessin la lluna, ni un Sant Jordi que matés a les seves pors; només volia un amic: un amic que estigués allà per a quan les coses no anessin bé. Un amic que, en comptes de portar-li roses a casa li portés un somriure gegant i li fes riure tant que hauria de demanar-li que marxés del mal que li faria la panxa.
Junts s'ho passaven com mai: gaudien de les tardes d’esplai i de les seves batalletes durant les colònies d’estiu que no sabien com, però els monitors sempre se les afanyaven per col·locar-los en equips diferents. I cap dels dos sabia com seria un estiu sense marxar de colònies amb l’esplai.
Ella, al cap i a la fi, només volia ser una noia més, una persona que no hagués de dependre de ningú però que sempre pogués comptar amb tothom, però no s’adonava que en realitat ella era la princesa de tots els contes, la que havien de salvar, i l’única cosa que podia esperar era que arribés el seu amic, foulard al coll, i la fes viatjar a un altre conte.

Vota per aquest relat en el Concurs Roses per Sant Jordi