Relat participant en el concurs Rosa Sant Jordi organitzat per rosessantjordi.com i en què participem.
Al final del relat trobaràs un botó per votar-nos.
“Mira aquest gatet negre amagat darrera el cubell d'escombraries!”.
La Brus també és una gata i, us ho creieu o no, parla amb la seva cuidadora, la Paulina. És grisa i atigrada, la raça europea més comuna de gat domèstic. La Paulina mira per la finestra i veu el gatet negre. És petit, d’ulls molt vius i no para de moure la seva cua negre amb l’extrem blanc com una bola de cotó, de dreta a esquerra, d’esquerra a dreta. Senyal que està alerta.
“Si, és molt maco. Què li has vist?”.
La Brus la mira amb expressió de sorpresa.
“Que no veus que té el llom brut i no para de rascar-se el coll? A més, és raro: té un troçet d’orella amb forma de V.”
L’explicació de la Paulina la deixa atònita. Es veu que hi ha gats que no tenen amo, ni cuidadora, ni ningú que els curi quan estan malalts. Mengen el que atrapen o el pinso que les voluntàries els hi deixen cada dia als llocs habituals. Passen fred, tenen ferides, molts d’ells pateixen infeccions. És difícil agafar-los per portar-los a la veterinària.
“Tu has tingut molta sort, Brus. L’Associació d’Amics dels Animals de Cadaqués et va trobar al carrer plena de puces, morta de gana i fred, amb els ulls molt infectats. Et van curar i cuidar fins que et vaig adoptar el dia de Sant Jordi de fa tres anys. Vas ser la meva rosa”
Innocent, la Brus es pregunta perquè no s’ha pogut fer el mateix amb el gatet negre i, a partir d’ara, se’l mirarà amb uns altres ulls quan el vegi per la finestra, amb generositat i compassió.
Crea tu Rosa Virtual y la enviaremos el 23 de abril