Una rosa per un no Sant Jordi
Centro: Gitanes de Palautordera - Santa Maria de Palautordera
Autores: Marc Gallardo Tebar
Aquell dia no era Sant Jordi, faltava una mica per a la diada.
Era el dia de la ballada de gitanes al poble i en Quim estava profundament nerviós, no només per a la ballada en sí, algun dels passos encara els portava poc preparats, sinó per què estava a punt de declarar el seu amor a la noia més maca de tota la colla, de tot el poble, de tot el país, del món sencer i l'univers: la Mei.
Feia moltes nits que estudiava el moment de demanar a la Mei anar a passejar per Sant Jordi i regalar-li la rosa i llavors declarar el seu amor.
Però no podia esperar més, el seu cor bullia i no podia pensar amb claredat. A l'escola començava a estar tant despistat pensant en la Mei, que més d'un cop ja l'havien cridat l'atenció... Per això, el dia abans, va decidir comprar una rosa de Sant Jordi a la floristeria del carrer Major, guardar-la amb recel a casa i l'endemà, a mitja ballada fer parar la música i demanar-li-ho a la Mei.
- Tothom aplaudirà i ella s'abraçarà fortament a mi i em dirà t'estimo Quim .- pensava en Quim mentre repetia una i mil vegades l'escena al seu cap mentre com en un somni oriental continuarien ballant de manera incansable fins al final del dia ...
Però vet aquí que de cop i volta la mare el crida fortament ... "Quim, a escola!!! fem tard, desperta noi!! Ah i recorda que a la tarda anirem a tafanejar les paradetes de Sant Jordi. Els pares de la Mei també vindran."
Tant bon punt en Quim va sentir allò va saber que tot havia estat un somni, un preciós somni, però que encara hi havia una segona oportunitat, que aquella rosa per a un no Sant Jordi ara podia esdevenir una rosa vermella per una diada de Sant Jordi molt especial. No deixaria escapar l'oportunitat: la Mei i l'amor s'ho val.
Vota per nosaltres en el concurs de relats: “Rosa Sant Jordi”, organitzat pels importadors de roses de Sant Jordi rosessantjordi.com.
Una rosa per un no Sant Jordi
Aquell dia no era Sant Jordi, faltava una mica per a la diada.
Era el dia de la ballada de gitanes al poble i en Quim estava profundament nerviós, no només per a la ballada en sí, algun dels passos encara els portava poc preparats, sinó per què estava a punt de declarar el seu amor a la noia més maca de tota la colla, de tot el poble, de tot el país, del món sencer i l'univers: la Mei.
Feia moltes nits que estudiava el moment de demanar a la Mei anar a passejar per Sant Jordi i regalar-li la rosa i llavors declarar el seu amor.
Però no podia esperar més, el seu cor bullia i no podia pensar amb claredat. A l'escola començava a estar tant despistat pensant en la Mei, que més d'un cop ja l'havien cridat l'atenció... Per això, el dia abans, va decidir comprar una rosa de Sant Jordi a la floristeria del carrer Major, guardar-la amb recel a casa i l'endemà, a mitja ballada fer parar la música i demanar-li-ho a la Mei.
- Tothom aplaudirà i ella s'abraçarà fortament a mi i em dirà t'estimo Quim .- pensava en Quim mentre repetia una i mil vegades l'escena al seu cap mentre com en un somni oriental continuarien ballant de manera incansable fins al final del dia ...
Però vet aquí que de cop i volta la mare el crida fortament ... "Quim, a escola!!! fem tard, desperta noi!! Ah i recorda que a la tarda anirem a tafanejar les paradetes de Sant Jordi. Els pares de la Mei també vindran."
Tant bon punt en Quim va sentir allò va saber que tot havia estat un somni, un preciós somni, però que encara hi havia una segona oportunitat, que aquella rosa per a un no Sant Jordi ara podia esdevenir una rosa vermella per una diada de Sant Jordi molt especial. No deixaria escapar l'oportunitat: la Mei i l'amor s'ho val.
Vota per aquest relat en el Concurs Roses per Sant Jordi
Click aquí para copiar el relato para tu blog / web