Aquella Llança
Centre: AEiG Amadeu Oller - Moià
Autor/s: Núria Farràs Soldevila
Ja havia acabat la votació, tothom m’abraçava per última vegada, em vagi poder aguantar les llàgrimes, però tot allò em superava. Al matí ja estava de camí a la cova de la bèstia. Era un dia fosc i apagat i jo notava un fort dolor al pit. El cor s’enfonsava de la tristesa. Just en arribar aquell forat a les roques em va caure la primera llàgrima. El drac va sortir, va escopir foc enlaire i em va mirar d’una manera intimidant. Ja s’apropava a mi per menjar-me quan, de cop, a tota velocitat, va arribar una llança, la vaig reconèixer al moment. Era la famosa llança anomenada Sant Jordi, la qual sempre m’havien explicat històries i llegendes de les guerres que havia posat pau. Aquesta es va clavar al cor del drac. Vaig mirar enrere i era ella la cabellera que em va salvar la vida a mi i al meu poble. I just davant meu es podia observar un gran bassal de sang en el que va començar a créixer un roser amb una gran rosa, que la cabellera va agafar i em va posar a les mans. Em va mirar uns segons i sense dir res va pujar al seu cavall blanc i va marxar tot cavalcant.
Concurs de relats: “Rosa Sant Jordi”. El nostre centre participa en el concurs de relats de Sant Jordi, organitzat per rosessantjordi.com Roses on line per Sant Jordi.
Vota pel nostre!
Aquella Llança
Ja havia acabat la votació, tothom m’abraçava per última vegada, em vagi poder aguantar les llàgrimes, però tot allò em superava. Al matí ja estava de camí a la cova de la bèstia. Era un dia fosc i apagat i jo notava un fort dolor al pit. El cor s’enfonsava de la tristesa. Just en arribar aquell forat a les roques em va caure la primera llàgrima. El drac va sortir, va escopir foc enlaire i em va mirar d’una manera intimidant. Ja s’apropava a mi per menjar-me quan, de cop, a tota velocitat, va arribar una llança, la vaig reconèixer al moment. Era la famosa llança anomenada Sant Jordi, la qual sempre m’havien explicat històries i llegendes de les guerres que havia posat pau. Aquesta es va clavar al cor del drac. Vaig mirar enrere i era ella la cabellera que em va salvar la vida a mi i al meu poble. I just davant meu es podia observar un gran bassal de sang en el que va començar a créixer un roser amb una gran rosa, que la cabellera va agafar i em va posar a les mans. Em va mirar uns segons i sense dir res va pujar al seu cavall blanc i va marxar tot cavalcant.
Vota per aquest relat en el Concurs Roses per Sant Jordi
Clic aquí per copiar el relat per al teu blog / web