Aquella Llança

Relat participant en el concurs Rosa Sant Jordi organitzat per rosessantjordi.com i en què participem.
Al final del relat trobaràs un botó per votar-nos.

Aquella Llança

Ja havia acabat la votació, tothom m’abraçava per última vegada, em vagi poder aguantar les llàgrimes, però tot allò em superava. Al matí ja estava de camí a la cova de la bèstia. Era un dia fosc i apagat i jo notava un fort dolor al pit. El cor s’enfonsava de la tristesa. Just en arribar aquell forat a les roques em va caure la primera llàgrima. El drac va sortir, va escopir foc enlaire i em va mirar d’una manera intimidant. Ja s’apropava a mi per menjar-me quan, de cop, a tota velocitat, va arribar una llança, la vaig reconèixer al moment. Era la famosa llança anomenada Sant Jordi, la qual sempre m’havien explicat històries i llegendes de les guerres que havia posat pau. Aquesta es va clavar al cor del drac. Vaig mirar enrere i era ella la cabellera que em va salvar la vida a mi i al meu poble. I just davant meu es podia observar un gran bassal de sang en el que va començar a créixer un roser amb una gran rosa, que la cabellera va agafar i em va posar a les mans. Em va mirar uns segons i sense dir res va pujar al seu cavall blanc i va marxar tot cavalcant.

Vota per aquest relat en el Concurs Roses per Sant Jordi