Aquella Llança

Centro: AEiG Amadeu Oller - Moià
Autores: Núria Farràs Soldevila

Ja havia acabat la votació, tothom m’abraçava per última vegada, em vagi poder aguantar les llàgrimes, però tot allò em superava. Al matí ja estava de camí a la cova de la bèstia. Era un dia fosc i apagat i jo notava un fort dolor al pit. El cor s’enfonsava de la tristesa. Just en arribar aquell forat a les roques em va caure la primera llàgrima. El drac va sortir, va escopir foc enlaire i em va mirar d’una manera intimidant. Ja s’apropava a mi per menjar-me quan, de cop, a tota velocitat, va arribar una llança, la vaig reconèixer al moment. Era la famosa llança anomenada Sant Jordi, la qual sempre m’havien explicat històries i llegendes de les guerres que havia posat pau. Aquesta es va clavar al cor del drac. Vaig mirar enrere i era ella la cabellera que em va salvar la vida a mi i al meu poble. I just davant meu es podia observar un gran bassal de sang en el que va començar a créixer un roser amb una gran rosa, que la cabellera va agafar i em va posar a les mans. Em va mirar uns segons i sense dir res va pujar al seu cavall blanc i va marxar tot cavalcant.

 


Consigue más votos en tus redes sociales:

Tenim el gust de presentar-vos el nostre relat participant en el concurs “Rosa Sant Jordi”, de rosessantjordi.com majorista de roses per Sant Jordi. Vota'ns !



Aquella Llança

Ja havia acabat la votació, tothom m’abraçava per última vegada, em vagi poder aguantar les llàgrimes, però tot allò em superava. Al matí ja estava de camí a la cova de la bèstia. Era un dia fosc i apagat i jo notava un fort dolor al pit. El cor s’enfonsava de la tristesa. Just en arribar aquell forat a les roques em va caure la primera llàgrima. El drac va sortir, va escopir foc enlaire i em va mirar d’una manera intimidant. Ja s’apropava a mi per menjar-me quan, de cop, a tota velocitat, va arribar una llança, la vaig reconèixer al moment. Era la famosa llança anomenada Sant Jordi, la qual sempre m’havien explicat històries i llegendes de les guerres que havia posat pau. Aquesta es va clavar al cor del drac. Vaig mirar enrere i era ella la cabellera que em va salvar la vida a mi i al meu poble. I just davant meu es podia observar un gran bassal de sang en el que va començar a créixer un roser amb una gran rosa, que la cabellera va agafar i em va posar a les mans. Em va mirar uns segons i sense dir res va pujar al seu cavall blanc i va marxar tot cavalcant.


Vota per aquest relat en el Concurs Roses per Sant Jordi

Click aquí para copiar el relato para tu blog / web « Ver en el ranking

  • Rosas Eternas

    Las rosas Eternas de Sant Jordi. ¿Cómo se consiguen? ¿Qué cuidados necesitan?¿Cuánto duran?¿Cómo enviar a domicilio rosas eternas este Sant Jordi ?

  • Rosas Personalizadas

    Tus clientes, amigos y empleados encantados de que les regales una rosa con tu marca. Una acción de marketing de gran impacto por menos de lo que crees.

  • ¿Cuándo es Sant Jordi?

    Cuando es sant Jordi 2023, Fecha y dia de la semana de la fiesta catalana de los libros y las rosas.


© 2022 RosesSantJordi.com   |   633 440 282